Consideracions sobre el Pla de L'Horta per Vicent Àlvarez, membre del CVC

Sobre el paper tenim ja el desitjat Pla de l´ Horta, aquest ha estat el resultat de moltes pressions, ara s´ ha fet evident l´ urgència de planificar com salvar un dels elements més important del nostre paisatge amb un conjunt d’estructures agràries i patrimonials que durant segles han caracteritzat el nostre país, allò que coneguem com l´ Horta .

El pla es presentà fa ja unes setmanes, aquest mateix rotatiu ha resumit, en diverses ocasions, els punts mes rellevants d’un pla, que vol ser una peça clau en l’articulació del nostre paisatge, i molt especialment tot el territori que envolta al cap i casal dels valencians. En la seua elaboració ha comptat amb moltes aportacions, generant un mecanisme de participació poc habitual entre nosaltres, puix, en general, els responsables de la administració autonòmica valenciana no tenen el seu cap allò de la participació. Doncs, d’ entrada tenim que felicitar-nos per nova forma de fer les coses.¡Que continuen així!.

Aquest pla, combina diversos aspectes, com ser els espais oberts, paisatgístics, productius , patrimonials, culturals, i etnològics.
S´ ha obert, aleshores, una perspectiva de recuperació, ara bé, queden moltes coses per fer i aclarir, i el més important, el qual situaria en al de les voluntats, la de llegir-los la cartilla a molts ajuntaments. Igualment, des de la meua òptica, diguem professional, em preocupa el tema de la coherència a l’hora de fer ús dels instruments legals.

EL Pla, previst ja a la llei d’ordenació del territori i protecció del paisatge de 2004, pot resultar una eina bàsica per salvar el conjunt que encara ens resta, ara bé, existien opcions concretes i parcials que podien servir per salvar fragments d’horta i alguns dels seus elements significatius, malgrat tot, però, ni els municipis, ni les instancies superiors han actuat decididament en la línea de recuperació que ara sembla encetar-se. Per això caldrà un canvi de comportament que deuria imposar-se del mateix govern valencià i els ajuntaments. Caldrà acabar amb les inèrcies expansionistes i en tal ordre ens preguntem ¿qui pararà les del govern municipal de Rita a València?.

D´ altra banda, en quant als instruments jurídics, algunes opinions han apuntat a la prèvia aprovació de una llei especifica per a l’horta, cosa que des del meu punt de mira seria un error, puix amb les normes actuals, com seria la llei de protecció del paisatge, tenim instruments que permeten ja actuar, sense aturar-se a l’espera d´un tràmit que pot allargar les coses. A més a més, precisament la profusió de normes, fa més difícil l’actuació i el coneixement de la norma a aplicar. Sols caldria alguna ampliació d’uns pocs paràgrafs de la llei esmentada, o de la llei de patrimoni cultural.

Es vol definir més la figura, al meu parer sols es tractaria d’ampliar el concepte de paisatge protegit. Ara, la qüestió elemental seria passar del paper a l’acció,
donar les primeres peses, sense esperar , ni dilatar més el procediment. En aquest punt, el govern, te que prendre iniciatives. La resta , i la ciutadania en general, deguem compatir esforços.