Recuperant la memòria del poeta Miguel Hernández

ROSA PEREZ GARIJO, Portaveu del Grup de EUPV de l'ajuntament de , proposa per a la seua elevació al Ple la següent MOCIÓ

El 18 de gener de 1940, el Consell de Guerra Permanent nombre 5 format després de la victòria de les forces colpistes que encapçalava el general Francisco Franco va condemnar a mort a l'oriolà Miguel Hernández Gilabert, un dels poetes del segle XX més insignes, prolífics i reconeguts en la nostra literatura universal.

Una condemna a mort que va ser commutada per la pena de 30 anys de presó amb l'únic objectiu, per part de les forces colpistes, que el nostre poeta alacantí més important fora ignominiosament exterminat?.

Així, en la presó alacantina d'Alacant moriria a causa d'una greu malaltia el 28 de març de 1942, complint de facto la sentència de mort inicial corresponent a l'expedient nombre 21.001, del Jutjat Militar de Premsa. Amb la seua mort es va fer la capacitat creativa de l'autor d'obres que han passat als annals de la història de la literatura universal com Perit en Llunes, El Llamp que no cessa o Vents del Poble.

El proper any es commemora el Centenari del naixement de Miguel Hernández, el moment idoni per a homenatjar al nostre poeta universal i, sobretot, netejar i recuperar la seua memòria. La sentència que penja sobre el seu nom és una deshonra per als demòcrates, que pensen, creuen i segueixen lluitant per una societat justa i lliure.

Els càrrecs que es consideren provats i motiven la sentència com els seus “antecedents esquerrans”, “dedicar-se a activitats literàries i ser membre actiu de l'Aliança d'Intel•lectuals Antifeixistes”, “publicar nombroses poesies, cròniques i fullets de propaganda revolucionària”, “excitació contra persones d'ordre i el Moviment Nacional” i “fer-se passar per Poeta de la Revolució” en cap cas justifiquen ni el procés judicial a què va ser sotmès ni la pena que li va ser imposada. És més, són un insult a la seua memòria i una pesada càrrega per al sentiment de justícia d'una societat com l'espanyola compromesa amb la igualtat, la cultura i el respecte a la llibertat.

El primer homenatge que hem de brindar és la reparació de la seua memòria i el compliment del més bàsic principi de Justícia, truncat amb Miguel Hernández en aquella farsa jurídica, prèvia a la condemna.

La societat espanyola en el seu conjunt, gràcies a la Llei de la Memòria Històrica de 26 de desembre del 2007, impulsada pel Govern d'Espanya, té la ferramenta necessària per a reparar i netejar la memòria del nostre poeta.


Per tant se sol•licita els següents

ACORDS

1. Recolzar la iniciativa de la família de Miguel Hernández Gilabert i de tots els grups socials i cívics que s'han sumat a la petició de la Declaració de Reparació i Reconeixement del poeta.
2. Recolzar la petició, davant del Ministeri de Justícia, de la revisió del pseudoprocés judicial que va patir Miguel Hernández Gilabert i la consegüent anul•lació judicial de la condemna.
3. Expressar el nostre suport, compromís i col•laboració amb els familiars, la ‘Comissió Cívica d'Alacant per a la Recuperació de la Memòria Històrica' i la ‘Fundació Pública Miguel Hernández' en les seues accions per a entaular el Recurs de Revisió de Sentències Penals Ferms.
4. El trasllat del present acord a tots els ajuntaments de la província de València per al seu suport Institucional i difusió del mateix.

València 26 de novembre del 2009.