PER UNA LLEI ELECTORAL JUSTA
PER L'OCUPACIÓ DIGNA,
PER UN MODEL DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE,
PER LA IGUALTAT
Els anys de creixement econòmic que ara acaben han portat beneficis històrics per a les grans empreses multinacionals del món. El model econòmic predominant ha afavorit l'increment de la bretxa de desigualtat entre la elite econòmica i la immensa majoria de la població treballadora. Les desbordades taxes de beneficis multimillonarios contrasten amb els índexs creixents dels nivells de pobresa de part de la població mundial. Tot això s'ha donat en un món controlat pel mercat, incapaç de redistribuir la riquesa generada, que concentra en cada vegada menys mans el control energètic i financer.
La situació actual de la Unió Europea ampliada està també marcada per la falta de cohesió social i fiscal, i per una política econòmica posada a la disposició del mercat enfront de la qualitat de vida de les persones. La immigració procedent de països anquilosados en guerres i desolats per la pobresa és utilitzada impunement com mà d'obra barata, sense que es reconega a les seues víctimes una mínima igualtat de drets ciutadans. Es renuncia sistemàticament a impulsar polítiques reals de cooperació al desenvolupament dels països d'origen.
El paradigma del patró econòmic de la UE ho marca la Directiva del Mercat Interior de Serveis, que amb l'òptica liberalitzadora pretén ahondar en les polítiques de privatitzacions i d'atomització d'un sector que pretén ser dinamitzat solament a través de l'abaratament de costos laborals i la flexibilitat i mobilitat de les empreses, menyspreant drets laborals i qualsevol política de control dels moviments merament especulatius. La transposició legal d'aquesta Directiva en el nostre país ha de realitzar-se durant la legislatura iniciada i, sens dubte, marcarà un procés on una vegada més es pretendrà continuar amb la retallada de drets laborals, salarials i de seguretat en l'ocupació.
El model productiu actual del nostre país, després de gairebé dècada i mitjana d'elevats nivells de creixement econòmic, s'ha mostrat insostenible i incapaç de redistribuir de forma continua i equilibrada la riquesa generada. Manté els nivells europeus més elevats en economia submergida, en dèficit comercial i en incompliment dels compromisos mediambientals de Kioto, així com un endeutament de les famílies que iguala el PIB del país.
És urgent un canvi estructural de model per un altre que siga mediambientalment sostenible i tecnològicament avançat, basat en una nova indústria neta i l'avanç de la societat del coneixement com eix vertebrador de noves polítiques econòmiques amb major valor afegit. Una economia tan financiarizada no sosté expectatives de desenvolupament social i econòmic per a tota la població.
La política econòmica d'un país democràtic, modern i avançat només pot girar entorn de la prioritat de la plena ocupació digne, segur i de qualitat. En el nostre país, la precarietat i incertesa laboral pesen sobre més de deu milions de persones. Continuem liderant les taxes més altes de temporalitat i de sinistralitat en els llocs de treball.
L'aposta i coincidència entre anteriors governs de la dreta del PP i de l'actual Executiu socialista que ara inicia la legislatura insisteix en la lògica de disminuir la pressió fiscal sobre empreses i grans fortunes, alhora que abdica d'aplicar polítiques que actuen a fons sobre l'economia submergida i el ‘diner negre’ que circula en quantitats desorbitades. Gairebé un de cada quatre euros forma part del cercle del blanqueig de diners, del frau, de la corrupció econòmica i de la delinqüència de ‘coll blanc’. L'única manera d'igualar els nivells de despesa social amb la UE-15 és garantir una reducció significativa de la nostra economia submergida, així com dotar-nos d'un sistema fiscal just i realment progressiu.
Després de mesos de negar l'evidència de la crisi econòmica per motius electorals, les mesures d'impuls a l'activitat econòmica adoptada pel primer Consell de Ministres del nou Govern de Rodríguez Zapatero són fiscalment regressives i socialment injustes. Però, sobretot, posen de manifest que l'Executiu socialista abdica d'un canvi de model productiu per altre més sostenible, més just i redistributiu, que s'oriente a una modernització activa de la nostra eina productiva en el marc d'una aposta industrial i tecnològica.
Un govern que es diga realment d'esquerres i progressista té l'obligació política d'afavorir, amb mesures legals i pressupostàries, la correcció de les profundes desigualtats que genera aquest model de creixement en els sectors socials més desfavorits.
L'absent política industrial, les successives privatitzacions i els insuficients nivells de despesa en Investigació, Desenvolupament i Innovació perfilen un futur molt allunyat de les necessitats presents i futures de la nostra societat. El que sí s'afavoreix així són les polítiques de deslocalització empresarial i industrial, amb les conseqüents dramàtiques i irreparables de la pèrdua d'ocupació, com ja s'està patint des del procés inicial de la desacceleració econòmica i l'actual crisi.
Davant la deterioració i l'atac que els serveis públics vénen sofrint des de diferents administracions del nostre país avui és urgent reivindicar el manteniment i reforçament de la seua qualitat. Això ha de ser així en la Sanitat, l'Educació, la Justícia o l'administració d'Hisenda, garantint un servei suficient, amb recursos professionals i tècnics que suposen una millora global que constitueixe un servei públic avançat, modern i eficaç per a la ciutadania.
Esquerra Unida mira al futur amb objectius de solidaritat, justícia social i laboral i igualtat entre homes i dones. Esquerra Unida reivindica i reconeix el paper central que li correspon al treball en la societat i considera que avui és possible fer altra política d'ocupació més digna per a totes i tots, especialment per a milions de joves i dones que, de no remeiar-lo des de l'esquerra transformadora, van a ser els primers a pagar les conseqüències de la crisi. És possible afavorir polítiques d'igualtat per a tots, també per als treballadors i les seues famílies que vénen a buscar una ocupació i unes condicions de vida que no tenen en el seu país.
VISCA EL 1er DE MAIG !!!
Manifestació a València, a les 11.30 hores a la Plaça de Sant Agustí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada