MANIFEST per la Dignitat Política i en defensa del Compromís pel País Valencià
Davant el trencament dels acords que donaven sentit a la coalició Compromís pel País Valencià per part dels diputats i diputades del Bloc i de la corrent minoritària d’EUPV, Esquerra i País, el passat 16 de juliol de 2007 i vista l’actitut sectarista i indigna amb que tant el Bloc com les dues diputades de Esquerra i País han gestionat el suport i la confiança dels votants d’esquerres del País Valencià, volem manifestar:• Totes les persones que donàrem suport a la proposta de Compromís pel País ho fèrem des de la consciència que la unitat de les forces d’esquerra és la única possibilitat de promoure un canvi polític real al nostre País i frenar les polítiques de dretes que estan duent a la desfeta dels serveis públics i del nostre territori. Calia frenar un desenvolupament difícilment sostenibles que ha amagat la persistència de problemes molt profunds que afecten els mateixos fonaments de la vida col·lectiva: problemes de medi ambient i territori, de model de creixement, de cultura i de llengua, de consistència social i nacional del nostre país. Aquest canvi suposava també un canvi en les formes de fer política, allunyades de la corrupció i dels interessos partidistes i sectaris. Bloc i les diputades d’una de les corrents minoritàries d’EUPV, Esquerra i País, han demostrat amb la seua actitut ser els millors valedors de la corrupció moral i política que els votants de Compromís volíem erradicar de la nostra política i de Les Corts.
• La proposta del Compromís pel País es fonamentava en la idea de recuperar la confiança en la classe política i en els valors de dignitat i coherencia que sustenten l’esquerra. El trencament unilateral per part del Bloc i de la corrent minoritària d’EUPV, Esquerra i País, dels acords del Compromís, l’intent destitució com a síndica i d’expulsió de Glòria Marcos del grup parlamentari i la imposició de mesures contràries als acords presos en la Comissió de seguiment de la coalició és una acció inmoral que va contra la cultura de les organitzacions d’esquerres del País Valencià i mostra un manca absoluta de respecte als votants que donàrem suport a les candidatures del Compromís.
•Tant el Bloc com la corrent minoritària d’EUPV, Esquerra i País, promouen amb la seua actitut un model de societat i de país basat en el pur benefici individual, en l’especulació amb els vots i amb les opcions polítiques dels votants als que ens han enganyat per tal de fer-se amb uns escons a Les Corts que, sense els acords adoptats en el marc de la coalició del Compromís, mai hagueren aconseguit. Els votants de Compromís pel País sospitem que darrere la manera de fer política del Bloc i de la corrent minoritària d’EUPV, Esquerra i País, s’amaga una dubtosa moralitat, un fort clientelisme i, pot ser, pressions externes que no tenen res a vore amb l’interés col·lectiu i amb les raons que ens varem mobilitzar com a votants del Compromís pel País.
• Davant la degradació institucional i pública de la vida política que suposa l’actitut del Bloc i de les dues diputades de la corrent minoritària d’EUPV, Esquerra i País, cal una resposta per part dels qui hem estat votants i membres actius de la coalició de Compromís pel País. No podem caure en la inhibició o la resignació i demanem en aquest moment crucial un compromís per la dignitat a tots els moviments cívics i socials, a sindicats i a la part més viva i activa de l’esquerra de la nostra societat. En este sentit, l’actitut dels diputats del Bloc i de la corrent minoritària d’EUPV, Esquerra i País, es pot considerar de “nou transfugisme”, donat que la seua voluntat suposa alterar i subvertir el sentit del vot de les persones que donàrem majoritàriament suport a la coalició Compromís pel País. Alguna cosa ha de canviar al País Valencià, en la política i des de la política, si no volem que la degradació de l’esquerra arribe a ser tan destructiva com irreversible.
I des d’ara mateix volem manifestar la decisió de donar personalment i col·lectivament suport a aquelles persones i col·lectius que defensen els principis que varen mobilitzar la coalició del Compromís pel País. Així mateix demanem que, sense pretextos ni interessos partidistes, es recupere la dignitat i el respecte als votants d’esquerres. Així mateix, i per últim, demanem que es respecten els acords que sustenten la creació de la coalició Compromís pel País Valencià i es reprenga el seu esperit fundador en el marc de la comissió política de seguiment de la coalició.
5 comentaris:
Adhesions i suport a aquest manifest: moviment.pel.pais@gmail.com
http://movimentpelpais.blogspot.com/
No puc entendre l’actuació de la direcció del BLOC, i encara menys la dels parlamentaris nacionalistes al grup de “Compromis”.
Diguen el que diguen estan recolçant les posicions de trànsfugues com Mónica Oltra i Mireia Mollà.
Pense que elegir un atall per conseguir un grup amb perfil propi es un error.
Cuan es signen uns acords com els signats en la formació de “Compromis”, hi ha que complir amb els mateixos.
Es de bojos malbaratar el que va suposar Compromis, i mes encara, servir de suport a qui vol aprofitar el moment per a desfer EUPV – amb qui està coaligat el BLOC – i utilitzar els vots d’aquesta formació política per crear una altra.
Si algú es pensa que es beneficiarà d’aquest embolic, no sap el que es diu.
No es pot encetar eixe camí sense conseqüencies nefastes per al BLOC. Segur que de seguir així podrem canviar el “adeu PP” per “ADEU BLOC”. I en aquesta ocasió si que será de veres.
COMUNICAT
El Partit Comunista del País Valencià fa una crida a tota la gent honesta d'esquerres, amb independència de la seua adscripció partidària, a donar suport al Compromís pel País Valencià, als seus acords constituents (reafirmant a Gloria Marcos com la seua Portaveu) i al seu programa per un desenvolupament cultural i econòmic socialment i ecològicament sostenible del País Valencià, enfront de les polítiques antisocials i depredadores del PP i enfront del bipartidisme.
Denunciem la deshonestedat política d'aquells que ara utilitzen un discurs anticomunista per a justificar el trencament de l'acord del Compromís, després d'haver utilitzat el nostre suport per a obtenir els seus escons.
La deshonestedat i deslleialtat és doble en el cas de les diputades Mònica Oltra i Mireia Mollà, que han utilitzat els seus escons obtinguts com a membres d'EUPV en contra de la mateixa EUPV i dels seus acords. La seua actuació les deslegitima com a representants d'EUPV o del Compromís, i solament la seua dimissió com a diputades les permetria lliurar-se de la lacra del transfuguisme: fem una crida als companys i companyes que van votar les seues candidatures a no seguir el seu camí i romandre al si d'EUPV des del respecte a la seua pluralitat i democràcia interna.
I fem una crida a tota la gent honesta d'esquerres a aglutinar-se al voltant d'Esquerra Unida del País Valencià en defensa dels interessos socials de la majoria del poble valencià, de la seua cultura i del seu territori, com a moviment plural i alternatiu d'esquerres amb voluntat inequívocament unitària, tant en la mobilització social com davant de les properes convocatòries electorals, fent fracassar els intents d'impedir una alternativa d'esquerres en defensa de l'ètica en la vida política i enfront del bipartidisme de la dreta i el centre.
Més informació: Marga Sanz (tel. 607 33 11 53)
València, 25 de juliol de 2007
Siempre hay una reacción primaria ante la evidencia de una crisis: atrincherarse. O parapetarse, defenderse, ocultarse o resguardarse. Hay un libro, El río sin orilla, del argentino Juan José Saer que plantea que atrincherarse en lo empírico no aumenta el conocimiento, sino la ignorancia. Se refiere a ese conocimiento que surge de la experiencia de lo vivido, y que no se basa ni en la teoría ni en el razonamiento, ya que se adquiere por instinto no por pensamiento. La mayoría de los partidos se atrincheran por el conocimiento empírico de sus vivencias en política. Por instinto. Por ello, en momentos complicados, sus dirigentes se resguardan para defenderse.
En Málaga, desde las elecciones municipales, se está viviendo un fenómeno de atrincheramiento que afecta, en mayor o menor medida, a todas las fuerzas políticas, pero que está siendo especialmente lamentable en IU por su propia debilidad numérica. La dirección acaba de expulsar al 50% del grupo municipal en el ayuntamiento de la capital, un concejal. Y lo ha hecho en contra de las directrices de la ejecutiva federal. O al menos de una parte de esa ejecutiva. La expulsión podría ser un hecho aislado, sino fuera porque el asunto tiene mayor calado. Se trata de un paso más en la crisis interna que vive Izquierda Unida y donde la dirección andaluza se ha situado con el núcleo duro del Partido Comunista que se enfrenta a Llamazares.
Unos días antes de esta expulsión en Málaga, la comisión ejecutiva regional, en su primera reunión tras las vacaciones, acordó una medida similar: echar del partido a Francisco Checa, el dirigente que tomó posesión de su acta en la Diputación de Jaén, tras ser elegido por sus compañeros -todos expedientados- en contra del candidato avalado por la dirección provincial. También, en esta decisión, bajo el pretexto disciplinario se esconde el enfrentamiento entre facciones. Este proceso de laminación interna está poniendo sobre las cuerdas la credibilidad de una formación política que ha perdido ya la mitad de sus siglas. También al 50% de su electorado, por lo que camina de batacazo electoral en batacazo electoral.
La expulsión del edil de Málaga, Antonio Serrano, marca, igualmente, la distancia que existe entre la realidad de los hechos y la cacareada democracia interna, especialmente significativa en IU que tanto alardea de ella. Serrano formó parte de la lista alternativa que perdió frente a la oficial -la oficial de aquí-, pero su porcentaje de apoyos posibilitó una candidatura de integración, como establecen los, en teoría, democráticos estatutos de IU. Ni durante la campaña ni una vez elegidos estos ediles se han dirigido la palabra. El candidato, Pedro Moreno, se arrogó todas las responsabilidades, mientras a Serrano se le anunció que le iban abrir las cartas que le dirigieran como concejal, al entender que eran del grupo municipal y no suyas.
Otro tanto de lo mismo ocurre con los dos representantes de IU en la Diputación de Málaga, donde gobiernan con el PSOE. Para no favorecer la proyección de la diputada poco afecta a la ejecutiva, se le han devuelto a los socialistas algunas de las competencias que ella tenía a cambio de más cargos de confianza para su compañero de partido, éste sí adscrito al sector oficial. Con esta operación IU ha logrado aumentar hasta una veintena su personal de libre designación, hasta el punto de que ya podrían celebrar las reuniones de la ejecutiva en la propia institución. En el listado figura otro buen número de dirigentes que acabaron las elecciones con escasa fortuna. Para entendernos, que se presentaron a alcaldes y algunos no salieron ni de concejal.
Con los desposeídos en las urnas está ocurriendo igual que con los que se atrincheran ante las crisis, que también encontramos ejemplos en los demás partidos. Eso sí, visto desde fuera resulta preocupante ver como tanta gente y con tanta facilidad ha logrado cambiar los lunes al sol por los lunes a la Diputación.
http://www.elpais.com/articulo/andalucia/lunes/Diputacion/elpepuespand/20070918elpand_11/Tes
Sembla que no sols ací ala país hi ha enfrintament i a malaga que jo sapiga no hi ha bloc.
Sobre els nacionalistes i el seu suport d´IU (Madrid com diuen ells) contra EUPV:
http://annanoticies.com/2007/09/25/alguns-comentaris-ociosos-a-la-nota-memorable-que-envia-utopia-xxi-1-sobre-el-nomenament-de-la-direccio-federal-de-iu-de-monica-oltra-com-a-membre-del-seu-consell-politic-invitada-al-cpf-per-a-votar-l/
Publica un comentari a l'entrada